EL SÒL COM A RECURS

       LA DESFORESTACIÓ

La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. El percentatge de recobriment de l'ecosfera per arees arbrades no ha fet més que baixar en els darrers anys. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl. Evidentment una de les pèrdues més importants és la pèrdua de biodiversitat.
Les causes de la desforestació són múltiples i les podríem resumir en:

• Increment de la població 
• Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones deforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i impossibilita la seva recuperació.

• Agricultura extensiva 
• A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (té a Zeilà, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals degut a aquestes transformacions.

• Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques 
• Els cultius rotatoris propis d'extenses àrees de les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.

• Propietat de la terra 
• Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes (que legalment no són de ningú) pateixen una forta pressió d'explotació. En alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada per aquestes terres, concessions de terminis relativament curts (vint-i-cinc anys) que acaben en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior. 

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli, etc.) accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca internacional que en alguns casos estan conectats a xarxes de corrupció, que enriqueixen a uns pocs, empobreixen al país i degraden els boscos del planeta.


        LA DESERTIFICACIÓ


La desertificació és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana, molt freqüentment es confon amb la desertització que és el proces de formació de deserts de forma natural (sense intervenció humana). La desertificació és un problema medioambiental i un problema de desenvolupament econòmic. Segons la definició de l'Agenda 21 de la convenció de les Nacions Unides en el seu capítol 12: "El terme desertificació designa la degradació de les terres en les zones àrides, semi-àrides i subhumides seques per l'acció de diferents factors, entre els quals les variacions climàtiques i les activitats humanes".

Les principals causes de desertificació són el sobrepasturatge el cultiu no sostenible, increment de la freqüència dels incendis, sobreexplotació dels aqüífers, deforestació, salinització del sòls i canvi climàtic global.
Les zones de transició entre el desert pròpiament dit i les zones més humides poden ser molt fràgils i propenses a la desertificació com passa en el Sahel africà entre la zona de pluges

tropicals i el Sàhara. Després de la pluja les zones amb vegetació són més fresques que les dels voltants sense vegetació.
La ramaderia compacta el sòl amb les seves potes i hi incrementa el material fi tot reduint la taxa de percolació de l'aigua tal cosa fa incrementar l'erosió promoguda pel vent i l'aigua. Pasturar i collir fusta com a combustible també afavoreix l'erosió i de la mateixa manera passar del nomadisme al sedentarisme pot no ser la solució.
Les dunes es mouen de diferents maneres gràcies als vents i poden causar tempestes de sorra.
La secada és un factor que contribueix a la desertificació però no en són el factor principal si es té en compte que la vegetació tendeix a recuperar-se de forma natural després d'un període sec quan les pluges tornen a ser adequades.