Els impactes i els riscos naturals

Un impacte sobre el medi és una acció sobre el medi ambient en els seus diferents aspectes. El concepte pot estendre, amb poca utilitat, als efectes d'un fenomen natural catastròfic.

Els impactes medi ambientals mes importants son els causats per les accions de les persones, ja que produeixen canvis negatius. L'aigua, el sòl, l'aire són recursos que estan sent afectats per mesures o accions sense previs estudis que permetin mitigar aquests impactes, la minimització de l'impacte ambiental és un factor preponderant en qualsevol estudi que es vulgui fer en un projecte o acció a executar , amb això s'aconseguirà que els efectes secundaris poden ser positius i, menys negatius.

Les accions de les persones fan que es produexin aquests problemes respecte a l'aigua i a l'aire, sobretot a través de gasos contaminants.

els impactes ambientals poden classificar-se, segons el seu efecte en el temps, en quatre grups principals:

- Temporal: És aquell impacte la magnitud no genera més conseqüències
 

- Reversible: El mitjà es pot recuperar a través del temps, ja sigui a curt, mitjà o llarg termini, no necessàriament restaurant-a la línia de base original.
  
- Irreversible: És aquell impacte la transcendència en el medi
 
- Persistent: Les accions o successos practicats al medi ambient són d'influència a llarg termini.

 Risc amiental:

El risc amiental és la possibilitat que es produeixi un dany o catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural oa una acció humana. 

- Riscos Naturals. Exemples són els associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits.

- Riscos antropogènics. Són produïts per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals poden condicionar la seva gravetat.

La permafrost és la capa de gel permanent en els nivells superficials del sòl de les regions molt fredes, com per exemple és la tundra. 

Un huracá són tempestes fortes que es formen al mar i solen provocar vents molt forts.

Un tifó és una divinitat primitiva relacionada amb els huracans.

Un tornado és una massa d'aire amb alta velocitat, que la seva part inferior está amb contacte amb el terra i l'extarior amb els nuvols.

La tundra d'Alaska descriu la vegetació de baix creixement de l'àrtic, més enllà del limit nord de la zona arbrada.

 
  


 

Efectes del canvi climàtic a Catalunya

Principalment un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvulositat . El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta.

Causes:

Els components del sistema climàtic condicionen el clima mundial o regional ja sigui:

• modificant la composició de l’atmosfera terrestre, modulant l’absorció i la transferència de l’energia solar i, afectant a la reflexió de l’energia infraroja cap a l’espai;
   
• alterant les propietats de la superfície terrestre ja sigui cobrint-la en alçada com fan els núvols o tapant-la arran de terra com fa la neu i el glaç;
   
• redistribuint horitzontal i verticalment la calor d’una regió a l’altra per causa dels moviments de l’atmosfera i els corrents marins.

 Al conjunt de Catalunya, la temperatura ha mostrat un comportament
variable, similar al que ha passat a escala global des de l’últim terç
del segle XIX fins a l’actualitat i, a més, s’observa de forma clara
un escalfament entre els anys 80 i 90 del segle XX. La dècada dels
anys 90 ha estat la més càlida des de l’inici dels registres instrumentals
i, d’altra banda, és possible que al llarg del segle XX s’hagi produït un
augment de la pressió atmosfèrica mitjana anual, així com la dels mesos
d’hivern, tal i com ha passat en el conjunt de la conca mediterrània.

Conseqüències:

Les conseqüencies que el canvi climàtic produeix són sobretot:

- Augment de la temperatura
- Augment del vapor de l'aigua
- Disminució en la freqüència del nombre de dies/nits « freds » i de les gelades i augment dels « càlids »
- Augment de l’activitat dels ciclons tropicals intensos

A continuació pot provocar impactes socioeconòmics,  riscos mediambientals, inundacions, salut, agricultura i ramaderia...etc

Solucions: 

En una situació com aquesta les solucions que poden exsistir són:

- Explorar com son les emissions de co2 a diferents regions del món
- Calculadores d'emissió de co2 (ideas per reduir la teva emprenta de carboni a través de senzills canvis quotidians)
- Bon ús de l'aigua, de l'energia, d'aparells domèstics, gestió dels residus
- Millorar el confort a casa

I també:

• Evitar la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l'atmosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO2 procedent de les combustions.
  
• Exigir als governs lleis que facin reduir l'emissió de gasos i de productes químics contaminants.
  
• Fomentar polítiques com l'eliminació de subvencions als combustibles fòssils.
   
• Promoure les tecnologies eficients tant en l'ús com en el subministrament d'energia.
   
• Promoure les energies renovables, tant a nivell nacional com una transferència d'aquesta tecnologia a països en desenvolupament.

EL SÒL COM A RECURS

       LA DESFORESTACIÓ

La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. El percentatge de recobriment de l'ecosfera per arees arbrades no ha fet més que baixar en els darrers anys. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl. Evidentment una de les pèrdues més importants és la pèrdua de biodiversitat.
Les causes de la desforestació són múltiples i les podríem resumir en:

• Increment de la població 
• Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones deforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i impossibilita la seva recuperació.

• Agricultura extensiva 
• A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (té a Zeilà, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals degut a aquestes transformacions.

• Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques 
• Els cultius rotatoris propis d'extenses àrees de les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.

• Propietat de la terra 
• Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes (que legalment no són de ningú) pateixen una forta pressió d'explotació. En alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada per aquestes terres, concessions de terminis relativament curts (vint-i-cinc anys) que acaben en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior. 

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli, etc.) accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca internacional que en alguns casos estan conectats a xarxes de corrupció, que enriqueixen a uns pocs, empobreixen al país i degraden els boscos del planeta.


        LA DESERTIFICACIÓ


La desertificació és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana, molt freqüentment es confon amb la desertització que és el proces de formació de deserts de forma natural (sense intervenció humana). La desertificació és un problema medioambiental i un problema de desenvolupament econòmic. Segons la definició de l'Agenda 21 de la convenció de les Nacions Unides en el seu capítol 12: "El terme desertificació designa la degradació de les terres en les zones àrides, semi-àrides i subhumides seques per l'acció de diferents factors, entre els quals les variacions climàtiques i les activitats humanes".

Les principals causes de desertificació són el sobrepasturatge el cultiu no sostenible, increment de la freqüència dels incendis, sobreexplotació dels aqüífers, deforestació, salinització del sòls i canvi climàtic global.
Les zones de transició entre el desert pròpiament dit i les zones més humides poden ser molt fràgils i propenses a la desertificació com passa en el Sahel africà entre la zona de pluges

tropicals i el Sàhara. Després de la pluja les zones amb vegetació són més fresques que les dels voltants sense vegetació.
La ramaderia compacta el sòl amb les seves potes i hi incrementa el material fi tot reduint la taxa de percolació de l'aigua tal cosa fa incrementar l'erosió promoguda pel vent i l'aigua. Pasturar i collir fusta com a combustible també afavoreix l'erosió i de la mateixa manera passar del nomadisme al sedentarisme pot no ser la solució.
Les dunes es mouen de diferents maneres gràcies als vents i poden causar tempestes de sorra.
La secada és un factor que contribueix a la desertificació però no en són el factor principal si es té en compte que la vegetació tendeix a recuperar-se de forma natural després d'un període sec quan les pluges tornen a ser adequades.

ACTIVITAT SOBRE EL CONSUM DE PAPER

Tal i com la nostra professora ens ha proposat, realitzarem la següent activitat de pensar en què fem servir el paper que utilitzem.

• A casa:
• Per la cuina, el lavabo, per apunts, treballs, llibres, revistes... etc.
• Al institut:
• Per prendre apunts, treballs, comunicats d'aquests... etc.

- Quina solució pràctica posarieu perquè disminuís la demanda de paper? 

Doncs aprofitant al màxim els fulls; escriure'ls a banda i banda i no malgastar-los en fer papiroflèxia o dibuixets.

- Quines conseqüències pot tenir la subtitució del bosc autòcton per un bosc amb arbres originaris d´altres ecosistemes?

Doncs que probablement no creixin ja que la seva "terra" és d'allà on han estat transportats i no d'on es plantin. 

ELS RECURSOS FORESTALS; L'EXPLOTACIÓ I REFORESTACIÓ D'AQUESTS

        ELS RECURSOS FORESTALS:

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a extreure recursos que s'han emprat per multitud de tasques. Podem classificar aquests recursos en tres grups:

1. Tradicionals
   
• combustible
• conreus rotatoris
• ramaderia extensiva
• medicines, fibres, ous, resines, aliment, fruits, llavors
2. Industrials
• fusta per la construcció
• pasta de paper
• combustible (de la fusta directament o com a carbó vegetal)
• suro, trementina
3. Serveis
• conservació del sòl
• protecció dels recursos d'aigua dolça
• conservació de la biodiversitat
• usos lúdics

En principi aquest ús permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció dels recursos no sigui superior a la seva producció pel sistema i la seva extracció no generi problemes d'erosió.

Aquest ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos europeus, ja fa molts segles. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible. Ja al segle XV, l'extensió de boscos d'Anglaterra era ben reduïda. A Espanya les masses forestals han estat talades i s'han reconstruït vàries vegades, de forma que gairebé no hi queden boscos primaris (els que no s'han tallat mai).

Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, a dia d'avui, més de 2000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per cuinar o escalfar-se. La meitat d'elles tenen moltes dificultats per proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, el que pot afavorir els incendis dels boscos.

Al món desenvolupat, amb accés a fonts d'energia alternatives, la fusta gairebé no s'empra com a combustible i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals.

        REFORESTACIÓ DE BOSCOS

La reforestació és una operació destinada a repoblar zones que en el passat històric recent (se solen comptabilitzar 50 anys) estaven cobertes de boscos que han estat eliminats per diversos motius com poden ser:

• Explotació de la fusta per a fins industrials i / o per a consum com plantes.
• Ampliació de la frontera agrícola o ramadera.
• Ampliació d'àrees rurals.
• Incendis forestals (intencionals, accidentals o naturals).

Per extensió es diu també reforestació, tot i que seria més correcte el terme repoblament, a la plantació més o menys massiva d'arbres, en àrees on aquests no van existir, almenys en temps històrics recents (igualment, uns 50 anys). Conjunt de tècniques que calen aplicar per crear una massa forestal, formada per espècies llenyoses.

La reforestació pot estar orientada a:

• Millorar l'acompliment de la conca hidrogràfica, protegint al mateix temps el sòl de l'erosió.
• Producció de fusta per a fins industrials.
• Crear àrees de protecció per al bestiar, en sistemes de producció extensiva.
• Crear barreres contra el vent per a protecció de cultius.
• Frenar l'avanç de les dunes de sorra.
• Proveir fusta per a ús com a combustible domèstic.
• Crear àrees recreatives.

Per a la reforestació poden utilitzar espècies autòctones (que és el recomanable) o espècies importades, generalment de creixement ràpid.

Les plantacions i la reforestació de les terres deteriorades i els projectes socials de sembra d'arbres produeixen resultats positius, pels béns que es produeixen i pels serveis ambientals que presten.

Si bé es pot dir que la reforestació en principi és una activitat benèfica, des del punt de vista del medi ambient, existeix la possibilitat que també produeixi impactes ambientals negatius.

L'AIGUA, UN BÉ ESCÀS

L'aigua ha estat sempre la principal font de vida i subsistència de qualsevol ésser viu (plantes, fongs, protozous, animals aquàtics/terrestres, humans, etc.). Malgrat la gran necessitat i dependència que produeix l'aigua, aquesta és insuficient per abastir sobre tota la població.

El principal problema al qual s'enfronta l'espècie humana respecte l'aigua és la contaminació d'aquesta. Hi han diferents vies: 

• Contaminació directa: Abocament de substàncies contaminants, turisme i ports.
• Contaminació indirecta: La contaminació de l'aire que afecta a l'aigua, la contaminació del sòl, etc.

 Les causes que provoca aquesta contaminació són:

• Domèstic: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc.
• Agrícola i ramader: aigües contaminades pels adobs i pesticles, i per les deposicions i els purins dels animals de les granges.
• Industrial: aigües alterades per residus d'origen diferent, com els residus metàl·lics pesants (mercuri, plom, etc).

Els principals usos que es fa de l'aigua dins la vida quotidiana són:

• Consum energètic: Consum de l'aigua a la nostra alimentació, neteja de la casa, la roba, higiene personal, etc.
• Consum públic: Neteja dels carrers de les ciutats i pobles, fonts públiques, reg de parcs i jardins, etc.
• Ús en l'agricultura i la ramaderia: Reg dels caps, alimentació i neteja dels animals i els seus habitatges, etc.
• L'aigua a la indústria: Fàbriques, tallers, construcció, etc.

Notícia sobre els recursos renovables; "La producció fotovoltaica i eòlica suposa més del 13 per cent de l'energia que s'aboca a la xarxa elèctrica de la comunitat autònoma andalusa."

La Comunitat Autònoma d’Andalucía continua augmentant la producció d'energia procedent de fonts renovables, de manera que la suma de la generació de fotovoltaica i eòlica suposa el 13,3 per cent de l'energia elèctrica que s'aboca a la xarxa regional, segons han informat fonts del Govern regional en un comunicat.

En concret, segons les últimes dades confirmades, el 2011 les instal · lacions fotovoltaiques generar 616 GW d'energia elèctrica, mentre que les eòliques van produir 315 GW, el que va permetre a la Regió reduir el consum d'energia no renovable a l'equivalent a 80.100 tones de petroli .

Des Universitats, Empresa i Investigació, el director general d'Indústria, Energia i Mines, Pedro Jiménez, va assenyalar que "aquestes dades confirmen que a la Regió l'energia fotovoltaica continua al capdavant de les renovables quant a nivells de producció i que l'eòlica consolida el segon lloc ".

Actualment hi ha 5.091 instal · lacions fotovoltaiques repartides pel territori regional i s'estan tramitant vuit projectes de centrals fotovoltaiques a través del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. A més, des de la Comunitat s'està impulsant la declaració d'aquestes noves centrals com projectes estratègics en la Regió de Múrcia.

Pel que fa a l'energia eòlica, a la Regió hi ha 11 parcs en funcionament, nou d'ells situats a la Comarca del Altiplà. La Conselleria impulsa el Programa Integral d'Estalvi i Eficiència Energètica, amb què el Govern autonòmic pretén reduir la dependència regional respecte de les energies fòssils, com el petroli, el gas natural o l'energia elèctrica convencional i impulsar el consum d'energia renovable.

Amb aquest objectiu, va explicar el director general d'Indústria, Energia i Mines, Pedro Jiménez, "fomentem la producció d'energies de caràcter autòcton, inesgotable i respectuoses amb el medi ambient, com la fotovoltaica, eòlica, geotèrmica i biocombustibles", el que a seu torn, va afegir, "contribueix a la reducció de les emissions d'efecte hivernacle i l'enfortiment d'un teixit empresarial tecnològicament avançat i innovador que es crea al voltant d'aquest sector".

Jiménez va concloure afirmant que "aquestes mesures, a més de reduir la dependència energètica i propiciar l'autoabastiment energètic, redunden en la millora de la competitivitat de la Regió, fent del sector un motor generador de riquesa i ocupació de qualitat".

http://noticias.lainformacion.com/medio-ambiente/recursos-energeticos/la-produccion-fotovoltaica-y-eolica-supone-mas-del-13-por-ciento-de-la-energia-que-se-vierte-a-la-red-electrica-regional_r4jxSplmHjAmWX5bznJzt2/